11 de Setembre 2012: una Diada històrica

Aquí teniu un petit resum en forma de vídeo de la Diada Nacional de Catalunya viscuda ahir a Barcelona en primera persona.

És difícil copsar l'emoció viscuda veient com persones vingudes d'arreu de Catalunya (i fins i tot de l'estranger) desfilaven amb un sol crit pels principals carrers de Barcelona. Avis, nadons, joves i adults van dir cívicament al món que volem ser el proper Estat sobirà d'Europa. Això no té marxa enrera!

JOSEP ROCHÉS RIBAS

Barcelona

Repartidors de valors

Sembla que últimament s'ha posat de moda que les persones menys adequades es dediquin a fer de repartidors de valors. Senyores i senyors que no tenen prou maldecaps i es dediquen a donar lliçons morals a la resta dels mortals, pensant que tot el que ens diguin ens ho empassarem i llavors, per si no n'hi hagués prou, els aplaudirem i els riurem les gràcies. 

Podria parlar, per exemple, de Sergio Ramos i les seves inestimables classes magistrals d'humilitat i esportivitat, però no penso perdre el meu temps centrant-me en una persona que precisament no troba en la humilitat i en la esportivitat les seves millors virtuts.

Avui m'agradaria centrar-me en dos figures encara millors i que durant els darrers dies han coronat els cims de les bajanades i l'idiotisme: Cristóbal Montoro i Esperanza Aguirre.

Gràcies per tot, Pep

27 d'abril de 2012. Exactament 12 anys després de tancar la seva etapa com a jugador blaugrana, Pep Guardiola ha anunciat avui que deixa la banqueta del FC Barcelona a finals de temporada, posant fi a un període de quatre temporades com a tècnic blaugrana. Tota la tristesa i buidor que ha suposat aquesta notícia pel barcelonisme, s'ha vist en certa mesura compensada pel missatge de continuïtat que suposa que el successor sigui el fins ara segon entrenador, Tito Vilanova. Sens dubte, una lliçó del Club cap aquells que auguraven un fin de ciclo.

Fins quan ha de durar la broma?

Aquesta pregunta, que gràcies a l'APM? ha fet cèlebres les paraules de Carod-Rovira, és la que em formulo molt sovint davant de les darreres decisions de la justícia esportiva espanyola. Però el que ha passat avui ja no té nom. És indigne.

M'acabo d'assabentar de la notícia: Pepe, el jugador del Reial Madrid que dimecres va dirigir-se a l'àrbitre principal, Sr. Paradas Romero, dient-li "Vaya atraco, hijo de puta" serà castigat amb dos partits de suspensió. D'altra banda, el tècnic de l'equip blanc, José Mourinho, haurà de seure un partit a la graderia per dir reiteradament Filho de puta a l'àrbitre (no crec que sigui necessària la traducció).

Futbol: tradició, història i sorpreses inimaginables

El futbol, joc de tradició centanària, és conegut arreu com l'esport rei, ja que es calcula que és practicat per gairebé un total de 300 milions de persones, repartides per tots i cadascun dels racons del planeta.

Els seus orígens són difosos i ningú sap fixar amb exactitud ni quina és la seva procedència ni tampoc els seus inventors. El més probable, és que sigui fruit d'una evolució paulatina que es va iniciar ja a l'Alta Edat Mitjana, amb pràctiques esportives força allunyades del que ara tots concebim, però que han anat configurant el que és, en l'actualitat, el joc més popular i estès del món.

2012: S'acaba el món o en comença un de ben diferent?

Les vacances de Nadal són dies carregats de tradició, ambient festiu i esperança, però també dies per recordar als que ja no hi són; dies per compartir, per fer bons desitjos i per marcar-nos noves metes per les quals lluitar, però també per recordar que no tothom és tan afortunat com nosaltres. Són nombroses les ocasions per reunir-nos al voltant d'una taula amb la família o els amics, però sense oblidar-nos d'aquells que malauradament estan sols o no es poden permetre grans àpats.

M'agrada el Nadal, perquè fa que aflori amb força la il·lusió de tantíssima gent arreu del món, especialment palpable i sincera als ulls dels més petits. Qui més qui menys, aparca per un temps els seus maldecaps quan és Nadal. Sens dubte, són els dies de l'any que no deixen indiferent a pràcticament ningú. Amb més o menys intensitat, tothom viu aquesta època d'una manera especial, trencant, encara que sigui per poc temps, la rutina.

Per si algú se n'havia oblidat...

Per si algú se n'havia oblidat, el Barça va sortir ahir al Bernabéu a recordar al món que aquest equip encara és molt bo. Res més enllà de refrescar la memòria...

Per si algú se n'havia oblidat, els blaugranes van tornar a defensar a ultrança l'estil que els ha fet únics arreu del món. Amb valentia, davant l'únic equip que, ara per ara, li podria fer ombra.

Per si algú se n'havia oblidat, ahir es va demostrar que les fronteres se les posa aquest equip, perquè encara disposa de recursos il·limitats per sorprendre.

Aquí teniu un petit resum del partit d'ahir (R. Madrid 1 - 3 FC Barcelona) amb les 10 cosetes que més em van cridar l'atenció.

"Si vius cada dia com si fos l'últim, algún dia tindràs raó"

Aquesta afirmació és, sens dubte, un dels ideals que va marcar la vida d'Steve Jobs, fins que ahir el seu cor va deixar de bategar a Califòrnia. Una gran pèrdua.

El fundador i líder de la famosa marca de la poma ens ha deixat, provocant una rellevant conmoció arreu del Planeta. Són moltes les personalitats que han lloat la seva tasca durant tots aquests anys. El seu llegat, no obstant, és i serà present a qualsevol racó de món, durant generacions i generacions.

No seré jo qui descrigui la seva meteòrica carrera que va començar en aquell il·lustre garatge, ja que de ben segur és coneguda per la majoria de vosaltres. El que sí m'agradaria fer és un petit homenatge a la personalitat i a l'actitut d'aquest gran home.

Steve Jobs ha viscut al límit. Sempre que l'he escoltat, les seves paraules m'han demostrat una autèntica i sincera passió en allò que volia transmetre. Passió per la seva feina, per la seva família, pels seus objectius, pels obstacles i per trobar maneres d'esquivar-los. Un visionari tenaç. Una ment prodigiosa, acompanyada d'una persona incansablement treballadora i constant.