Qui pot evitar la Mesa Electoral el proper 26-J?

No fa ni mig any que afrontàvem unes eleccions generals espanyoles que, segons les enquestes, havien de posar fi a un bipartidisme endèmic. L’escenari post-electoral va confirmar els presagis i la manca d’acords entre les formacions polítiques per configurar majories de govern ens ha dut a noves eleccions, en el que ha esdevingut la legislatura més fugaç de la democràcia espanyola.

Així, ens trobem a les portes d’uns comicis que tindran lloc el proper 26 de juny, jornada en que més de 36,5 milions d’espanyols estan cridats a les urnes. Com en tots els processos electorals, prèviament cal compondre les Meses Electorals. Davant del neguit que pot suposar pels nostres lectors la possibilitat de ser designats Membres d’una Mesa, amb les conseqüències que això implica, seguidament s’exposa el calendari de designació i les possibilitats que la legislació preveu per tal d’evitar formar part d’una mesa un cop s’ha estat designat:

Així no, Ana Pastor

La capacitat de posar contra les cordes els entrevistats és una de les principals virtuts del bon periodista. En aquest sentit, és indiscutible que la Sra. Ana Pastor té un talent innat per fer que els seus interlocutors no se sentin còmodes en cap moment de l’entrevista. No obstant, els mitjans emprats per aquesta madrilenya de 37 anys per aconseguir titulars grandiloqüents no són, sovint, del tot ètics. A més, la seva manca d’educació i elegància, amb l’ús d’un llenguatge barroer i degudament premeditat, en moltes ocasions li juga males passades, doncs ha perdut un munt d’oportunitats perquè convidats amb rellevants responsabilitats públiques s’expliquin amb llibertat, cosa que no és gens fàcil tenint en compte que en ple segle XXI tenim Caps d’Estat que fan rodes de premsa a través de pantalles de plasma.

Catalunya, Baviera i la plorera

El passat 18 de juny, Catalunya i Baviera van signar un acord de col·laboració bilateral per reforçar les relacions en matèria de formació, mobilitat laboral i política europea. Si busqueu la notícia a la pàgina web de la Generalitat, podreu llegir que “els dos territoris tenen en comú una població dinàmica, un sector industrial i empresarial sòlid, un sector acadèmic de referència mundial i una voluntat d’independència”. Un agermanament magnífic, sobre el paper.

Font: Gencat.cat

La querella pel 9N, a anàlisi

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català
**Versión en castellano

12 dies han transcorregut entre la celebració del Procés de Participació Ciutadana sobre el futur polític de Catalunya i la interposició per part del Fiscal Superior de Catalunya d’una querella criminal contra el President de la Generalitat i màxim responsable del procés participatiu, Artur Mas, la Vicepresidenta -i persona encarregada de donar dades oficials de participació i resultats-, Joana Ortega, i la Consellera d’Educació, Irene Rigau –responsable de convocar reunions amb directors d’instituts-, pels delictes de desobediència greu, usurpació d’atribucions judicials, prevaricació i malversació de cabals públics.

Font: JOSEP LAGO (AFP)

Durant aquest període, les maniobres per fer-ho possible no han estat poques. Davant les discrepàncies jurídiques dels Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va veure’s abocat a convocar el passat dimecres la Junta de Fiscals de Sala, l’òrgan consultiu format per 27 Fiscals que només s’ha reunit dues vegades en els últims 10 anys. Després d’una reunió de 5 hores, es va tancar la polèmica sobre la crisi interna de la Fiscalia i les pressions externes, donant llum verda de manera majoritària a la interposició de la querella, que es va fer efectiva ahir davant de la Sala Civil i Penal del TSJC, d’acord amb l’art. 70.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Escòcia, la terra on votar sí que és normal

Més enllà del resultat final del referèndum –cosa que no se sabrà fins demà a les 7 del matí aproximadament, quan totes les paperetes hagin estat recomptades sota la supervisió d’observadors internacionals- avui Escòcia envia un missatge de radicalitat democràtica al món. Prenem nota, perquè ho han fet molt bé.

Pels carrers d’Edimburg, per on he pogut passejar-me durant tot el dia, es respira un clima festiu. A la Royal Mile, artèria del casc antic de la capital escocesa, hi ha més rebombori del que és habitual. Desenes de periodistes intenten copsar la última hora posant el focus informatiu en els verdaders protagonistes de la jornada d’avui: la gent. A la vora del Parlament Escocès també s’hi congreguen multitud de mitjans de comunicació: des de Rússia fins a Sud-Àfrica, passant per Iraq. Al mateix temps, centenars de curiosos –d’entre els quals cal destacar una afluència massiva de catalans- s’uneixen a la festa. Per cert, és molt sorprenent la cobertura que els mitjans internacionals ens donen als catalans malgrat que avui som mers espectadors: creuen que tenim moltes coses en comú i no deixen escapar la oportunitat de preguntar.

El pols entre legalitat i democràcia

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

**Versión en castellano

Per fi tenim data i pregunta per la tan esperada consulta, però no ens enganyem: les coses no han canviat tant. Segueixen arribant –i amb més força que mai- els cops de porta, els pals a les rodes i les negatives rotundes des d’Espanya. I, alerta!, el Govern del Partit Popular ha deixat de ser l’abanderat de la causa, perquè a les seves proclames s’hi ha sumat amb cert fervor el Partit Socialista, entre d’altres. Ja té pebrots, amb perdó, que aquest sigui l’únic aspecte que els uneixi, i no l’educació o la seguretat dels ciutadans, per posar alguns exemples a l’atzar. Esquerres i dretes unides per una mateixa causa: que els catalans no tinguem ni la oportunitat de votar. Aquest és el nivell.

El dret a l’autodeterminació de Catalunya es debat a Anglaterra

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

El Consell de la Diplomàcia Pública Catalana (DIPLOCAT) conjuntament amb l’Institut Europeu de la University College London (UCL) van organitzar ahir divendres un apassionant debat sobre els processos d’autodeterminació a la Unió Europea, amb una mirada particular al cas català.

La jornada, celebrada a la mateixa universitat londinenca amb un significatiu nombre d’assistents, va començar amb la intervenció de l’ex-Cònsol General del Regne Unit a Barcelona, Geoff Cowling, que va fer un repàs de la història de Catalunya subratllant, davant la incredulitat del públic, que Catalunya té el Parlament més antic d’Europa, amb mig segle més d’història que el propi Parlament Britànic.

Col·lectiu Praga: Juristes del món acadèmic s'agrupen per defensar l'exercici del dret a l'autodeterminació

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

**Versión en Castellano

L’èxit rotund de la Via Catalana celebrada el passat 11 de Setembre ha contribuït sens dubte a recol·locar el debat sobre el futur de Catalunya al centre de totes les mirades. Després d’un estiu relativament tranquil, la relació entre Catalunya i Espanya ha entrat novament en estat d’ebullició.

Bona prova d’això és que la premsa nacional i internacional s’ha fet ressò d’aquesta qüestió d’una manera àmplia i transversal. Els principals diaris de l’Estat espanyol ja fa més d’una setmana que han situat Catalunya a les portades i els articulistes de capçalera cada dia ens aporten la seva visió al respecte.

Aquest alt tractament mediàtic, juntament amb una sèrie d’estira-i-arronses entre personatges públics d’un i altre bàndol –sense oblidar-nos de les discrepàncies diplomàtiques entre Espanya i certes Repúbliques bàltiques- ha conduït a una radicalització, fent que tertulians i comentaristes diversos tractin la qüestió amb excessiva vehemència i abraonament, sovint en detriment de la raó.

Precisament amb ànim d’aportar arguments jurídicament fonamentats i d’enfocar el debat independentista des d’un punt de vista acadèmic i rigorós, ha nascut el Col·lectiu Praga, associació que reuneix una cinquantena de Catedràtics i Professors de dret de les universitats públiques catalanes.