*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català
**Versión en castellano
12 dies han transcorregut entre la celebració del Procés de Participació Ciutadana sobre el futur polític de Catalunya i la interposició per part del Fiscal Superior de Catalunya d’una querella criminal contra el President de la Generalitat i màxim responsable del procés participatiu, Artur Mas, la Vicepresidenta -i persona encarregada de donar dades oficials de participació i resultats-, Joana Ortega, i la Consellera d’Educació, Irene Rigau –responsable de convocar reunions amb directors d’instituts-, pels delictes de desobediència greu, usurpació d’atribucions judicials, prevaricació i malversació de cabals públics.
**Versión en castellano
12 dies han transcorregut entre la celebració del Procés de Participació Ciutadana sobre el futur polític de Catalunya i la interposició per part del Fiscal Superior de Catalunya d’una querella criminal contra el President de la Generalitat i màxim responsable del procés participatiu, Artur Mas, la Vicepresidenta -i persona encarregada de donar dades oficials de participació i resultats-, Joana Ortega, i la Consellera d’Educació, Irene Rigau –responsable de convocar reunions amb directors d’instituts-, pels delictes de desobediència greu, usurpació d’atribucions judicials, prevaricació i malversació de cabals públics.
Font: JOSEP LAGO (AFP)
Durant aquest període,
les maniobres per fer-ho possible no han estat poques. Davant les discrepàncies
jurídiques dels Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el
Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va veure’s abocat a convocar
el passat dimecres la Junta de Fiscals de Sala, l’òrgan consultiu format per 27
Fiscals que només s’ha reunit dues vegades en els últims 10 anys. Després d’una
reunió de 5 hores, es va tancar la polèmica sobre la crisi interna de la
Fiscalia i les pressions externes, donant llum verda de manera majoritària a la
interposició de la querella, que es va fer efectiva ahir davant de la Sala
Civil i Penal del TSJC, d’acord amb l’art. 70.2 de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
La querella, de 30
folis, remarca en el seu apartat fàctic
que el 9 de Novembre va celebrar-se una consulta “planificada, afavorida i finançada” pel Govern de la Generalitat,
malgrat que aquest procés participatiu es trobés suspès pel Tribunal
Constitucional en virtut de la providència de 4 de Novembre de 2014. Es conclou
que “el Govern de la Generalitat, en
compliment del seu designi original de celebrar una consulta materialment
refrendària sobre el destí polític de Catalunya el 9 de novembre de 2014, i de
conformitat amb les preguntes prefixades, amb l’únic i exclusiu fi d’eludir el
control jurisdiccional que fins aleshores li ho havia obstaculitzat, va adoptar
una nova estratègia: la d’impulsar el mateix procés mitjançant actes jurídics
no formalitzats i actes materials d’impuls, establint una via de comunicació
amb la ciutadania per mitjà de la pàgina web institucional www.participa2014.com”. Tanmateix,
es fa referència expressa al President: “el
querellat Artur Mas i Gavarró, en el moment de dipositar el seu vot, va fer
constar davant els mitjans que el responsable de la jornada era ell mateix i el
seu govern”. Per últim, es fan diverses mencions a les despeses que aquesta
jornada va generar a l’erari públic (informàtica, telecomunicacions, elaboració
de material, difusió institucional, missatgeria, disposició del Cos de Mossos
d’Esquadra, obertura d’instituts, delegacions de la Generalitat a l’estranger i
altres edificis públics).
En quant a la qualificació jurídica dels fets, s’imputen
4 delictes als querellats:
1) Desobediència greu comesa per autoritats
públiques (art. 410.1
CP):
Aquest primer
delicte, sobre el qual el Fiscal centra pràcticament tota l’atenció de la
querella, sanciona les autoritats o
funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a
resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior, dictades
dins de l’àmbit de la seva respectiva competència amb una pena de multa de 3 a 12 mesos i inhabilitació especial per treball o càrrec
públic de 6 mesos a 2 anys.
D’entrada, cal
subratllar que el Fiscal entén que els actes realitzats pel Govern, “responen a una voluntat única i definida de
tirar endavant el procés refrendari” i com a tal, “han de ser valorats conjuntament com a components d’una unitat natural d’acció”. Aquesta
apreciació, segons doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, a la pràctica
significa que, en cas que la querella prosperés, totes les accions dels
querellats que concorrin amb el mateix propòsit volitiu de fer la consulta (per
exemple: declaracions públiques a diferents mitjans donant suport a la
celebració, ordres directes per a la preparació, etc.) s’entendrien com a un
únic delicte (i no diversos), salvaguardant en favor dels reus el principi de
proporcionalitat en la imposició de les penes. No obstant, el Fiscal considera
que el TC va enviar una ordre “absoluta,
contundent i inequívoca d’abstenció de tot acte encaminat al seu
desenvolupament ulterior” que els querellats no van complir, malgrat ser
“poder públic” i com a tal, quedar sotmesos a les decisions del TC, en virtut
de l’article 87.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. En relació a
aquest extrem s’ha generat un debat
entre els acadèmics i professionals del Dret sobre si per desobeir era exigible
un requeriment exprés dirigit a una persona concreta. Tant és així, que aquesta
qüestió no s’ha escapat a la Fiscalia, que ha introduït diversos folis
argumentant que aquest avís no és requisit. Vegi’s: “La concurrència d’un avís personal no apareix reflectida en el judici
de tipicitat, ni es desprèn de la jurisprudència del TS en relació al delicte
de desobediència de l’art. 410.1 CP (...). En el present cas, el mandat
contingut a les resolucions del TC era un mandat de no fer, que per la seva
pròpia naturalesa no precisava ulteriors requeriments, doncs no era necessari
activar cap mena d’actuació administrativa, sinó que la pròpia existència
implicava l’abstenció de continuar adoptant decisions tendents a la consumació
de l’acte suspès”.
2) Usurpació d’atribucions judicials
(obstrucció a la justícia) (art. 508.1 CP):
El segon delicte,
que per cert és l’únic que té associada una pena privativa de llibertat,
castiga l’autoritat o funcionari públic
que s’atorgués atribucions judicials o impedís executar una resolució dictada per
l’autoritat judicial competent amb la pena
de presó de 6 mesos a 1 any, multa de 3 a 8 mesos i suspensió de treball o
càrrec públic per temps d’1 a 3 anys. Malgrat que la redacció d’aquest
precepte convida a interpretar que el legislador va preveure dues modalitats
dins del mateix tipus –(a) treure les funcions a un altre organisme, o (b)
entorpir una resolució judicial-, el Fiscal no acaba de distingir-les i les
agrupa sota un únic tipus delictiu. El seu argument principal en relació a
aquest delicte rau en la protecció de la divisió de poders, establint que una
resolució judicial pot ser impugnada, però no atacada per les vies de fet, com
han fet els querellats mitjançant els seus actes.
3) Prevaricació administrativa continuada (art. 404 CP, en relació amb el 74.1 CP):
El tercer delicte
que s’imputa sanciona l’autoritat o
funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, dictés una resolució
arbitrària en un assumpte administratiu amb la pena d’inhabilitació especial per treball o càrrec públic per temps de
7 a 10 anys. El Fiscal sosté que per tal de possibilitar la celebració del
9N, “el Govern de la Generalitat va
portar a terme una continuada activitat administrativa destinada a donar suport
material i personal al procés de participació suspès. (...) els querellats van
acordar contractar serveis de l’entitat mercantil Unipost, S.A. per fer arribar
una carta amb la capçalera oficial de la Generalitat de Catalunya als ciutadans
catalans exhortant-los a participar a la consulta del 9N”. Afegeix també
que es va mantenir la pàgina web, es va demanar verbalment que s’obrissin
locals i que els Mossos que tinguessin festa aquell diumenge, acudissin a
treballar, entre d’altres. La discussió
jurídica, en aquest cas, s’ha de centrar en si la suspensió per part del TC és
suficient per fer que es compleixi el tipus penal: convé recordar que la
mera suspensió d’una llei no la converteix en contraria a l’Ordenament Jurídic.
4) Malversació de cabals públics (art. 433 CP):
Per últim, la
Fiscalia veu indicis de comissió d’un delicte de malversació de fons que
castiga l’autoritat o funcionari públic
que destinés a usos aliens a la funció pública els cabals o efectes posats al
seu càrrec per raó de les seves funcions amb una pena de multa de 6 a 12 mesos i suspensió de treball o càrrec públic
per temps de 6 mesos a 3 anys. En aquest cas, segons el Fiscal, el bé
jurídic protegit consisteix en “el
correcte funcionament de l’activitat patrimonial de l’Estat i la confiança de
la societat en la gestió honesta dels cabals de l’Estat juntament a la pròpia
fidelitat al servei de les funcions (...)”. En aquest cas, la discussió es centra en l’ànim de lucre,
propi o aliè, que poguessin tenir els querellats, sempre tenint present que hi
havia una partida pressupostària aprovada pel Parlament de Catalunya per
aquesta qüestió. Cal remarcar que el Fiscal no ha estat capaç de xifrar de
manera fefaent el cost del procés de participació ciutadana del 9N.
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Palamós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada