El passat 18 de juny, Catalunya i
Baviera van signar un acord de col·laboració bilateral per reforçar les
relacions en matèria de formació, mobilitat laboral i política europea. Si
busqueu la notícia a la pàgina web de la Generalitat, podreu llegir que “els dos territoris tenen en comú una
població dinàmica, un sector industrial i empresarial sòlid, un sector acadèmic
de referència mundial i una voluntat d’independència”. Un agermanament
magnífic, sobre el paper.
Font: Gencat.cat
Malgrat tenir una bona amistat amb estudiants
de Munic, aleshores sabia ben poc sobre el seu sector acadèmic. A més, mai
havia trepitjat el territori bavarès i per tant, desconeixia quines eren les
preocupacions dels seus habitants. En quant a l’economia, havia sentit les
clàssiques comparacions del President Mas, fent-me a la idea que efectivament ens
unien molts vincles empresarials.
No vull desmerèixer la voluntat de
l’acord bilateral signat el 18 de juny, però ara puc dir que estem molt lluny de Baviera.
A anys llum. Per casualitats del destí, aquest estiu he tingut la sort de poder
treballar-hi, coneixent de primera mà aquest magnífic territori i, honestament,
crec que la notícia de la pàgina web de la Generalitat es desvia lleugerament de la realitat actual. Tant
de bo tinguéssim dues universitats catalanes entre les 50 millors del món (Ludwig-Maximilians-Universität i Technische Universität München), tant de
bo tinguéssim un atur inferior al 4%, tant de bo lideréssim les exportacions
europees d’automòbils i camions (BMW, Audi, MAN), tecnologia (Siemens) o roba
esportiva (Adidas, Puma), per posar només alguns exemples. En tot cas, doncs,
hauríem de voler ser com Baviera,
enlloc de comparar-nos-hi en un intent de treure múscul.
És probable que alguns em retreguin que no
podrem aconseguir totes aquestes fites mentre seguim formant part d’un Estat
espanyol que ens maltracta fiscalment i que té un model econòmic decadent.
Segurament no els faltarà raó. Però tampoc ho podrem aconseguir si seguim
instal·lats en el conformisme i l’excusa permanent que embolcalla aquest feixuc
“procés” interminable. Aquí és on detecto la gran diferència entre bavaresos i
catalans: ells també pateixen un dèficit fiscal que molts ciutadans consideren
abusiu en el marc d’un Estat Federal, però lluny del dramatisme i la plorera de l'"Espanya ens roba",
segueixen innovant per no deixar de ser la locomotora d’Alemanya. Els catalans,
en canvi, mentre organitzem les nostres (legítimes) reivindicacions correm el
risc de relaxar-nos i allunyar-nos de l’excel·lència que sempre havíem
perseguit.
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada