Ja sigui a través dels mitjans de
comunicació o durant una simple conversa entre amics, probablement no sóc
l’únic que darrerament ha escoltat com algú, sense cap mirament, utilitza la generalització per definir qualsevol
cosa. Així, per exemple, està de moda parlar d’una classe política corrupta, d’una
societat consumista o de tomàquets
que no tenen gust de tomàquet. Per descomptat, no ens podem oblidar de la
cèlebre frase “Tots els/les homes/dones
són iguals!”
Aquest fenomen, que bàsicament consisteix
en donar per cert un enunciat universal basant-se únicament en la veritat
observada a través d’enunciats particulars, és sens dubte una de les operacions
més importants de la ment humana. Sense ànim d’entrar en un debat filosòfic,
cosa que seria ficar-me on no em demanen, el que m’agradaria discutir en aquest
article és si de vegades aquesta operació té una justificació vàlida quan
parlem de societats o cultures. En altres paraules, és possible afirmar que els
alemanys són molt constants, que els italians són molt romàntics o que els
japonesos són molt ordenats? Personalment crec que no, tot i que considero que
les societats ordenen les seves preferències respecte els valors de maneres molt
diferents. I això les acaba definint en molt bona mesura.
