Quan una persona estimada ens deixa, una sensació d'impotència s'apodera de nosaltres. Els humans no som tan infranquejables com creiem ser. Però quan aquesta persona és una persona propera, jove amb uns valors i una empenta, aquesta tristesa es multiplica. I els humans ens convertim en... res.
Ahir ens va deixar en Cayu, qui reunia de sobres totes aquestes qualitats. Un càncer ha guanyat les seves ganes de viure i ha frenat el potencial d'una gran persona. Una injustícia més en aquest món.
Avui estic especialment tocat perquè en els últims anys havia compartit molt bones estones i molt bones converses amb ell; però especialment perquè mai he pogut agraïr-li de tot cor la oportunitat que em va donar per viure una de les experiències més brutals de la meva vida: el Parlament Europeu del Joves. Ell va ser qui va venir a la meva classe a oferir-nos personalment la oportunitat de viure uns dies apassionants.
Gràcies a Ell, vaig tenir la oportunitat de conèixer un món que mai hauria imaginat ni que existís. Amb ell vam compartir 5 dies a una ciutat encantadora (Sevilla), que segurament han estat els més intensos i profitosos de la meva vida.
Ell m'ha ajudat a conèixer persones de tot Europa, a tenir una visió molt més oberta cap al món que la majoria de joves i sobretot, a apendre uns valors d'un tamany incalculable. Tot el que m'he endut d'aquesta experiència és gràcies a la oportunitat que Ell em va donar. Per aquest motiu, hi haurà alguna part d'Ell a dins meu... per sempre.
A més, he compartit amb ell l'afició pel futbol, tenint la sort d'haver jugat defensant els mateixos colors que Ell. Diuen que l'esport és una eina que trenca fronteres. Doncs n'estic totalment segur: sense el futbol, segurament mai hagués conegut en Cayu.
Vull acabar donan-te les GRÀCIES per tot això i molt més; en nom també de totes les persones que han conviscut amb tu. Perquè has estat d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú.
Només tinc un desig: que allà on siguis, amic meu, siguis una persona feliç. Aquí no t'oblidarem fàcilment...
Descansa en pau.
http://www.youtube.com/watch?v=FPpORXywK0c&feature=related
Ahir ens va deixar en Cayu, qui reunia de sobres totes aquestes qualitats. Un càncer ha guanyat les seves ganes de viure i ha frenat el potencial d'una gran persona. Una injustícia més en aquest món.
Avui estic especialment tocat perquè en els últims anys havia compartit molt bones estones i molt bones converses amb ell; però especialment perquè mai he pogut agraïr-li de tot cor la oportunitat que em va donar per viure una de les experiències més brutals de la meva vida: el Parlament Europeu del Joves. Ell va ser qui va venir a la meva classe a oferir-nos personalment la oportunitat de viure uns dies apassionants.
Gràcies a Ell, vaig tenir la oportunitat de conèixer un món que mai hauria imaginat ni que existís. Amb ell vam compartir 5 dies a una ciutat encantadora (Sevilla), que segurament han estat els més intensos i profitosos de la meva vida.
Ell m'ha ajudat a conèixer persones de tot Europa, a tenir una visió molt més oberta cap al món que la majoria de joves i sobretot, a apendre uns valors d'un tamany incalculable. Tot el que m'he endut d'aquesta experiència és gràcies a la oportunitat que Ell em va donar. Per aquest motiu, hi haurà alguna part d'Ell a dins meu... per sempre.
A més, he compartit amb ell l'afició pel futbol, tenint la sort d'haver jugat defensant els mateixos colors que Ell. Diuen que l'esport és una eina que trenca fronteres. Doncs n'estic totalment segur: sense el futbol, segurament mai hagués conegut en Cayu.
Vull acabar donan-te les GRÀCIES per tot això i molt més; en nom també de totes les persones que han conviscut amb tu. Perquè has estat d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú.
Només tinc un desig: que allà on siguis, amic meu, siguis una persona feliç. Aquí no t'oblidarem fàcilment...
Descansa en pau.
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Palamós
http://www.youtube.com/watch?v=FPpORXywK0c&feature=related
Jo Laura Coca tambe e viscut molts moments amb en Cayu em sigut mol bons amics dimfancia i em compartit moments realmen inolbidables i simpre a tingut un gran somrriure a la cara per ferte veura les coses diferents i fe que la vida siges divertida, amb el temps vam dexa de veurans per motius de la vida pero sempre que ens em trobat em tingut una petita xarradeta de les nostres i aqells dos petons i aqell somrriura que mai oblidare, alla on estigis T'ESTIMEM i mai toblidare!!
ResponEliminatornarem a veurens, Cayu, donde acabe esta mierda de vida.
ResponEliminaNakor
preciós..
ResponEliminaOtra injustícia que no se puede evitar.
ResponEliminaGuille
Sempre tindrà un lloc en el meu cor. Per mala sort en aquest món sempre tenen mala sort les bones persones, i ell era una grandíssima persona. Sempre entre nosaltres Cayu!!!
ResponEliminaAlex Torrent
Jo mai he tingut massa contacte amb ell però sempre que hem parlat, ens hem trobat prenent alguna copa etc ha demostrat ser una bellíssima persona i tothom sap el gran cor que tenia.
ResponEliminaDescansa en pau Cayu, perquè t'ho mereixes..
Jan.
Avui s'ha demostrat que en Cayu era una grandíssima persona. Sempre un somriure. Mai un no per ningú. Una església plena com un ou ha donat l'últim adéu de la manera que es mereixia Ell i la seva família. Ara tots nosaltres portem una petita part d'ell dins de nosaltres. Ànims i endavant!
ResponEliminaMolt profund m'ha emocionat molt el text, tens tota la raó en cayu era una persona k no deixava indiferent a ningu el vaig tractar durant 1 any a clase, i de tant en tant de festa i era una persona k tenia un somriure especial k et feia sentir be. alla on siguis mai t'oblidarem cayu sigues feliç.
ResponEliminaSergi Sala