Quan una persona estimada ens deixa, una sensació d'impotència s'apodera de nosaltres. Els humans no som tan infranquejables com creiem ser. Però quan aquesta persona és una persona propera, jove amb uns valors i una empenta, aquesta tristesa es multiplica. I els humans ens convertim en... res.
Ahir ens va deixar en Cayu, qui reunia de sobres totes aquestes qualitats. Un càncer ha guanyat les seves ganes de viure i ha frenat el potencial d'una gran persona. Una injustícia més en aquest món.
Avui estic especialment tocat perquè en els últims anys havia compartit molt bones estones i molt bones converses amb ell; però especialment perquè mai he pogut agraïr-li de tot cor la oportunitat que em va donar per viure una de les experiències més brutals de la meva vida: el Parlament Europeu del Joves. Ell va ser qui va venir a la meva classe a oferir-nos personalment la oportunitat de viure uns dies apassionants.
Gràcies a Ell, vaig tenir la oportunitat de conèixer un món que mai hauria imaginat ni que existís. Amb ell vam compartir 5 dies a una ciutat encantadora (Sevilla), que segurament han estat els més intensos i profitosos de la meva vida.
Ell m'ha ajudat a conèixer persones de tot Europa, a tenir una visió molt més oberta cap al món que la majoria de joves i sobretot, a apendre uns valors d'un tamany incalculable. Tot el que m'he endut d'aquesta experiència és gràcies a la oportunitat que Ell em va donar. Per aquest motiu, hi haurà alguna part d'Ell a dins meu... per sempre.
A més, he compartit amb ell l'afició pel futbol, tenint la sort d'haver jugat defensant els mateixos colors que Ell. Diuen que l'esport és una eina que trenca fronteres. Doncs n'estic totalment segur: sense el futbol, segurament mai hagués conegut en Cayu.
Vull acabar donan-te les GRÀCIES per tot això i molt més; en nom també de totes les persones que han conviscut amb tu. Perquè has estat d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú.
Només tinc un desig: que allà on siguis, amic meu, siguis una persona feliç. Aquí no t'oblidarem fàcilment...
Descansa en pau.
http://www.youtube.com/watch?v=FPpORXywK0c&feature=related
Ahir ens va deixar en Cayu, qui reunia de sobres totes aquestes qualitats. Un càncer ha guanyat les seves ganes de viure i ha frenat el potencial d'una gran persona. Una injustícia més en aquest món.
Avui estic especialment tocat perquè en els últims anys havia compartit molt bones estones i molt bones converses amb ell; però especialment perquè mai he pogut agraïr-li de tot cor la oportunitat que em va donar per viure una de les experiències més brutals de la meva vida: el Parlament Europeu del Joves. Ell va ser qui va venir a la meva classe a oferir-nos personalment la oportunitat de viure uns dies apassionants.
Gràcies a Ell, vaig tenir la oportunitat de conèixer un món que mai hauria imaginat ni que existís. Amb ell vam compartir 5 dies a una ciutat encantadora (Sevilla), que segurament han estat els més intensos i profitosos de la meva vida.
Ell m'ha ajudat a conèixer persones de tot Europa, a tenir una visió molt més oberta cap al món que la majoria de joves i sobretot, a apendre uns valors d'un tamany incalculable. Tot el que m'he endut d'aquesta experiència és gràcies a la oportunitat que Ell em va donar. Per aquest motiu, hi haurà alguna part d'Ell a dins meu... per sempre.
A més, he compartit amb ell l'afició pel futbol, tenint la sort d'haver jugat defensant els mateixos colors que Ell. Diuen que l'esport és una eina que trenca fronteres. Doncs n'estic totalment segur: sense el futbol, segurament mai hagués conegut en Cayu.
Vull acabar donan-te les GRÀCIES per tot això i molt més; en nom també de totes les persones que han conviscut amb tu. Perquè has estat d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú.
Només tinc un desig: que allà on siguis, amic meu, siguis una persona feliç. Aquí no t'oblidarem fàcilment...
Descansa en pau.
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Palamós
http://www.youtube.com/watch?v=FPpORXywK0c&feature=related
