Sembla que últimament s'ha posat de moda que les persones menys adequades es dediquin a fer de repartidors de valors. Senyores i senyors que no tenen prou maldecaps i es dediquen a donar lliçons morals a la resta dels mortals, pensant que tot el que ens diguin ens ho empassarem i llavors, per si no n'hi hagués prou, els aplaudirem i els riurem les gràcies.
Podria parlar, per exemple, de Sergio Ramos i les seves inestimables classes magistrals d'humilitat i esportivitat, però no penso perdre el meu temps centrant-me en una persona que precisament no troba en la humilitat i en la esportivitat les seves millors virtuts.
Avui m'agradaria centrar-me en dos figures encara millors i que durant els darrers dies han coronat els cims de les bajanades i l'idiotisme: Cristóbal Montoro i Esperanza Aguirre.
