Sembla que últimament s'ha posat de moda que les persones menys adequades es dediquin a fer de repartidors de valors. Senyores i senyors que no tenen prou maldecaps i es dediquen a donar lliçons morals a la resta dels mortals, pensant que tot el que ens diguin ens ho empassarem i llavors, per si no n'hi hagués prou, els aplaudirem i els riurem les gràcies.
Podria parlar, per exemple, de Sergio Ramos i les seves inestimables classes magistrals d'humilitat i esportivitat, però no penso perdre el meu temps centrant-me en una persona que precisament no troba en la humilitat i en la esportivitat les seves millors virtuts.
Avui m'agradaria centrar-me en dos figures encara millors i que durant els darrers dies han coronat els cims de les bajanades i l'idiotisme: Cristóbal Montoro i Esperanza Aguirre.
El Sr. Montoro (PP), Ministre d'Hisenda del Govern espanyol, després de passar-se setmanes omplint-se de paraules com transparència i d'oferir mil i una lliçons magistrals d'economia (com si tot el problema fos culpa de les autonomies i ell fos una mena de salvador de la pàtria), va haver de reconèixer el passat divendres que hi ha hagut un important increment del deute públic espanyol (3 dècimes), degut a la ocultació de deute per part de la Comunitat Valenciana o la Comunitat de Madrid, ambdues governades pel Partit Popular, entre d'altres. Donant exemple!
La "Sra". Esperanza Aguirre, precisament Presidenta de la Comunitat de Madrid, és avui protagonista per la seva enèssima baixada de cavall davant dels mitjans de comunicació. És sabut per tothom que aquesta dona no és especialment reflexiva davant dels micròfons, però les declaracions d'avui superen totes les anteriors.
Aquest matí, responent a una pregunta sobre la possible xiulada a l'himne espanyol que sonarà abans de començar la Final de Copa (Divendres, 22.00h, Vicente Calderón), ha afirmat que els ultratges a la bandera o l'himne espanyols són delicte segons el Codi Penal i no s'han de consentir. La seva solució, en cas que es produeixi aquesta xiulada, passa per suspendre el partit i celebrar-lo a porta tancada en un altre escenari.
Ja veieu quin respecte mostra aquesta dona al dret a la llibertat d'expressió, que per cert, està reconegut a la seva estimada Constitució Espanyola.
Feu les vostres interpretacions, però jo, si pogués ser a Madrid aquest divendres, li dedicaria una sonora xiulada a ella i a totes les persones que pensen com ella. Ja n'hi ha prou d'aguantar aquesta sobèrbia i aquesta prepotència. Es poden passar dies, mesos, anys... carregant contra la llengua i la cultura catalanes, odiant els nacionalismes, anant en contra dels símbols identitaris del poble basc i català, però el seu himne que ningú els hi xiuli. On hem arribat?
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada