Gràcies per tot, Pep

27 d'abril de 2012. Exactament 12 anys després de tancar la seva etapa com a jugador blaugrana, Pep Guardiola ha anunciat avui que deixa la banqueta del FC Barcelona a finals de temporada, posant fi a un període de quatre temporades com a tècnic blaugrana. Tota la tristesa i buidor que ha suposat aquesta notícia pel barcelonisme, s'ha vist en certa mesura compensada pel missatge de continuïtat que suposa que el successor sigui el fins ara segon entrenador, Tito Vilanova. Sens dubte, una lliçó del Club cap aquells que auguraven un fin de ciclo.

Des d'aquella roda de premsa de presentació on el de Santpedor, l'estiu del 2008 -amb molt més cabell- prometia que treballaria amb persistència per fer que l'equip practiqués un futbol ofensiu sense complexes han passat moltes coses. De ben segur, la majoria d'aquestes coses no se les podia esperar ni el més optimista. Ja llavors, la seva idea era clara: el camí que ens pot apropar a la victòria és el de ser protagonistes, anar a buscar el partit i no esperar que el partit ens porti a nosaltres; sóc un fan absolut del joc d'atac, simplement per una qüestió molt primitiva: quan jo la pilota la veig a prop de la porteria contrària estic més tranquil i quan la veig a prop de la nostra pateixo més. Plantejo els partits, igual que quan era jove, amb com puc fer mal al contrari. Atacarem millor si defensem millor i defensarem millor si ataquem bé.

Guardiola ha estat el protagonista perfecte de l'evolució d'un estil, d'una filosofia i d'un futbol amb segell d'identitat. Més enllà dels 13 títols que ha aconseguit guanyar l'equip amb ell a la banqueta, i que poden ser-ne 14, l'entrenador català ha aconseguit portar una manera d'entendre el futbol fins a les últimes conseqüències. La tasca incansable d'en Pep ha esdevingut una evolució del projecte començat per Laureano Ruiz i perfeccionat per Johann Cruyff. El mèrit més gran d'en Pep ha estat ser capaç de demostrar que les victòries i la elegància no estan renyides i que la paciència sovint és la millor arma per fer mal als adversaris.

Però la petjada d'aquest home no només ha afectat estrictament el món del futbol. Demostrant ser un professional de primer nivell, en Pep ha aconseguit tot el que ha aconseguit fent gal·la d'uns valors extrapolables a qualsevol àmbit de la vida. El treball incansable, la humilitat, la persevarança, el respecte cap a l'adversari, l'elegància, el saber perdre quan ha tocat fer-ho, li donen, si és possible, encara més prestigi. Aquests títols immaterials són els que tenen valor.

Per damunt de tot, Guardiola ha triomfat perquè ha sabut trasmetre aquesta immensa il·lusió a un grup de jugadors extraordinaris. Envoltat d'un staff molt qualificat, ha aconseguit ser una persona propera i, per molt que molts sectors l'hagin acusat de falsa modèstia, això ha estat precisament la clau de l'èxit. Quan a una plantilla excel·lent no saps extreure-li el millor suc, la qualitat pot girar-se fàcilment en contra, ja que l'esport, avui en dia, està sotmès a moltes pressions externes i difícils de controlar. Pep ha estat un mestre en el control de l'entorn, tot plegat, sense perdre mai unes excel·lents maneres i demostrant un autèntic savoir faire.

En aquest sentit, crec modestament que el desgast que al·lega Guardiola com a motiu fonamental per deixar el seu càrrec no és fruit de l'atzar. Si alguna cosa puc atrevir-me a criticar d'aquests meravellosos anys és l'excessiva càrrega institucional que ha hagut de suportar en Pep sobre les seves espatlles. Les acusacions de dopatge, l'assetjament de la premsa, les baixades de cavall de certs Directius o les tàctiques extraesportives aplicades tan sovint per l'etern rival han fet que Pep hagi hagut de jugar un rol que no li pertocava.

Amb la decisió d'avui, Guardiola ha posat fi a una etapa senzillament brillant. Els números l'avalen com el millor entrenador de la història del Barça, però el record que deixarà en la memòria col·lectiva dels que ens estimem aquest Club i aquest esport és el millor llegat possible. És per tot això i molt més, que m'agradaria mostrar des d'aquí la meva gran admiració i tot el respecte del món cap a la seva persona.

Espero que tinguis molta sort. Gràcies per tot, Pep!

JOSEP ROCHÉS RIBAS

Girona