Així no, Ana Pastor

La capacitat de posar contra les cordes els entrevistats és una de les principals virtuts del bon periodista. En aquest sentit, és indiscutible que la Sra. Ana Pastor té un talent innat per fer que els seus interlocutors no se sentin còmodes en cap moment de l’entrevista. No obstant, els mitjans emprats per aquesta madrilenya de 37 anys per aconseguir titulars grandiloqüents no són, sovint, del tot ètics. A més, la seva manca d’educació i elegància, amb l’ús d’un llenguatge barroer i degudament premeditat, en moltes ocasions li juga males passades, doncs ha perdut un munt d’oportunitats perquè convidats amb rellevants responsabilitats públiques s’expliquin amb llibertat, cosa que no és gens fàcil tenint en compte que en ple segle XXI tenim Caps d’Estat que fan rodes de premsa a través de pantalles de plasma.

Podria posar diversos exemples, però em centraré exclusivament en l’entrevista al President de la Generalitat, Artur Mas, emesa anit al programa “El Objetivo” de la Sexta. La Sra. Pastor, amb un estil més propi d’un míting, va sortir al terreny de joc molt agressiva i amb dos objectius clars: el primer, que el candidat de Junts pel Sí a ser reelegit President de la Generalitat reconegués que el 27-S es comptaran escons –i no vots- per pura conveniència; i el segon, que Mas pronunciés que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. El President va salvar els dos esculls anant de més a menys i sense obtenir una gran nota global, patint més del compte quan el van acusar per enèsima vegada de no assumir responsabilitats polítiques per la corrupció que suposadament s’ha comès a can Convergència. Mas, visiblement cansat per l’actitud de l’entrevistadora, no va ser tant contundent com en entrevistes pretèrites i va desaprofitar clares ocasions de gol clares per sentenciar un rival tenaç i que va abusar excessivament de les interrupcions. El President mai va tenir la possessió de la paraula durant més de 10 segons seguits. Trist.

Ana Pastor volia començar deixant en evidència la decisió de Junts pel Sí d’iniciar el full de ruta cap a l’Estat Propi si, com tot apunta, la coalició obté la victòria (en escons) a les eleccions, sense una majoria de vots favorables a la independència. Mas es va defensar esgrimint que en unes eleccions autonòmiques –per cert, l’únic instrument legal al seu abast per posar el futur del país en mans dels ciutadans- cal seguir les regles del joc establertes per la Llei Electoral. Preguntat fins a la sacietat sobre per què no preferia comptar vots, Mas va explotar dient que actualment està imputat per la justícia espanyola per la possible comissió de 4 delictes, només per haver posat les urnes el 9 de novembre, contra la voluntat del Constitucional, precisament en un intent de comptar vots, i no pas escons. Lluny de donar-se per derrotada, Pastor va seguir forçant el titular sense èxit. Des d’un punt de vista legal, l’interessant debat escons vs. vots és absurd, ja que el Govern espanyol ha negat per activa i per passiva la realització d’un referèndum a l’escocesa, malgrat ser el clam del propi Mas, de dos terços del Parlament i de més d’un 90 per cent d’Ajuntaments del Principat. A més, la proposta de la periodista és tramposa, perquè dóna per fet, entre altres coses, que cap votant de Catalunya Sí Que Es Pot és partidari de la independència, enunciat probablement incert.

En el segon bloc, l’entrevistadora va obsessionar-se en que el Mas situés Catalunya fora de la UE, encara que fos per unes horetes. Deixant de banda les rebequeries de la Sra. Pastor per complir la seva missió ("Aqui las preguntas las hago yo, Señor Mas"), pels catalans és una magnífica notícia que l’argument estel·lar dels unionistes sigui l’amenaça de situar-nos fora de la UE. Els hauria de caure la cara de vergonya. Els governants espanyols -de dretes i d’esquerres- que ara ens amenacen amb fatxenderia, han situat Espanya a la cua d’Europa en compliment de Dret Comunitari –només Itàlia i Grècia ho fan pitjor-, acumulant un vergonyós llistat de sancions per implantar tard i malament les Directives de la UE. Aquest és el seu amor pel projecte de construcció europea.

Cal recordar que des de la seva primera sol·licitud d’admissió acceptada l’any 1977 (l'any 1962 ja s'havia intentat sense èxit, per culpa del règim polític vigent aleshores), Espanya va tardar 8 anys en ser admesa pels Estats Membres de la Unió, precisament degut al seu recent obscur passat dictatorial i antidemocràtic i a la seva més que dubtosa tradició europea. Els Estats que veien amb recel la incorporació d’Espanya són els que ara propugnen –sota Governs conservadors del mateix color polític que Rajoy- la seva unitat territorial. És fascinant que la Sra. Merkel ens vengui aquesta moto, quan l’Estat que presideix va entrar a formar part de la UE en dues etapes separades per 33 anys i la caiguda d’un mur. No trobo adjectius, en canvi, per qualificar l’actitud de David Cameron, qui mentre ens llança amenaces, està orquestrant la sortida del seu Estat de la UE. Sincerament, Sra. Pastor, vostè que és una persona intel·ligent, creu que 7 milions i mig de catalans seran desposseïts del seu estatus jurídic? De veritat pot afirmar que Catalunya, on l’europeisme ha arrelat tradicionalment amb força, serà expulsada d’Europa? En cas afirmatiu, quin article del Tractat de la Unió Europea ho estableix? Ens hauran d’admetre, sí, però creu que passaran 8 anys? Jugar brut així no, Ana Pastor.

JOSEP ROCHÉS RIBAS

Girona