El pols entre legalitat i democràcia

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

**Versión en castellano

Per fi tenim data i pregunta per la tan esperada consulta, però no ens enganyem: les coses no han canviat tant. Segueixen arribant –i amb més força que mai- els cops de porta, els pals a les rodes i les negatives rotundes des d’Espanya. I, alerta!, el Govern del Partit Popular ha deixat de ser l’abanderat de la causa, perquè a les seves proclames s’hi ha sumat amb cert fervor el Partit Socialista, entre d’altres. Ja té pebrots, amb perdó, que aquest sigui l’únic aspecte que els uneixi, i no l’educació o la seguretat dels ciutadans, per posar alguns exemples a l’atzar. Esquerres i dretes unides per una mateixa causa: que els catalans no tinguem ni la oportunitat de votar. Aquest és el nivell.

El dret a l’autodeterminació de Catalunya es debat a Anglaterra

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

El Consell de la Diplomàcia Pública Catalana (DIPLOCAT) conjuntament amb l’Institut Europeu de la University College London (UCL) van organitzar ahir divendres un apassionant debat sobre els processos d’autodeterminació a la Unió Europea, amb una mirada particular al cas català.

La jornada, celebrada a la mateixa universitat londinenca amb un significatiu nombre d’assistents, va començar amb la intervenció de l’ex-Cònsol General del Regne Unit a Barcelona, Geoff Cowling, que va fer un repàs de la història de Catalunya subratllant, davant la incredulitat del públic, que Catalunya té el Parlament més antic d’Europa, amb mig segle més d’història que el propi Parlament Britànic.

Col·lectiu Praga: Juristes del món acadèmic s'agrupen per defensar l'exercici del dret a l'autodeterminació

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

**Versión en Castellano

L’èxit rotund de la Via Catalana celebrada el passat 11 de Setembre ha contribuït sens dubte a recol·locar el debat sobre el futur de Catalunya al centre de totes les mirades. Després d’un estiu relativament tranquil, la relació entre Catalunya i Espanya ha entrat novament en estat d’ebullició.

Bona prova d’això és que la premsa nacional i internacional s’ha fet ressò d’aquesta qüestió d’una manera àmplia i transversal. Els principals diaris de l’Estat espanyol ja fa més d’una setmana que han situat Catalunya a les portades i els articulistes de capçalera cada dia ens aporten la seva visió al respecte.

Aquest alt tractament mediàtic, juntament amb una sèrie d’estira-i-arronses entre personatges públics d’un i altre bàndol –sense oblidar-nos de les discrepàncies diplomàtiques entre Espanya i certes Repúbliques bàltiques- ha conduït a una radicalització, fent que tertulians i comentaristes diversos tractin la qüestió amb excessiva vehemència i abraonament, sovint en detriment de la raó.

Precisament amb ànim d’aportar arguments jurídicament fonamentats i d’enfocar el debat independentista des d’un punt de vista acadèmic i rigorós, ha nascut el Col·lectiu Praga, associació que reuneix una cinquantena de Catedràtics i Professors de dret de les universitats públiques catalanes.

La sala del tron invisible del palau invisible

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català


Darrerament, són moltes les veus que reclamen l’adaptació de l’ordenament jurídic espanyol a la realitat i al context social del moment. Així doncs, és probable que en els propers mesos veiem canvis substancials en relació a la política d’habitatges o que fins i tot, malgrat les reticències de molts polítics, s’obri la porta a una reforma en profunditat de la Constitució. De fet, la majoria dels sistemes legals que existeixen arreu del planeta –amb excepció de l’islàmic, on el fort component religiós i ideològic fa que els principis siguin pràcticament inamovibles- es caracteritzen per aquesta constant adaptació a les necessitats del moment. El dret, per tant, idealment no hauria d’anar mai per davant de la voluntat dels individus, sinó adequar-se als signes del temps. Els humans tenen unes necessitats que varien constantment i el dret, d’una manera similar a la tecnologia, té la funció de buscar aquells mecanismes que proporcionin la màxima comoditat als individus, a través de la regulació de l’entorn en el qual aquests interactuen. No obstant, si algun sistema es caracteritza per aquesta adaptació i reformulació constant, aquest és sens dubte el Common Law, el màxim exponent del qual es troba a Anglaterra.

Escòcia fixa una data pel Referèndum

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català. 

Mentre a casa nostra qualsevol trava provinent de Madrid és bona per obstaculitzar i encallar una mica més el dret a decidir dels catalans, és evident que l’entesa entre Londres i Edimburg –almenys pel que fa als termes i les condicions de la consulta- és absoluta.

Fa poques hores, el Primer Ministre escocès, Alex Salmond, ha presentat davant del Parlament el Projecte de Llei del Referèndum que permetrà als escocesos decidir el seu futur el dia 18 de Setembre de 2014. Segons Salmond, “aquesta és la llei més important que s’haurà aprovat des de la reunificació del Parlament Escocès perquè permetrà que Escòcia assoleixi els poders d’un país independent”. 

La Vicepresidenta Primera d’Escòcia, Nicola Sturgeon, és la responsable de la campanya a favor del sí a la independència. FONT: The Guardian

El valor de l'honestedat a través d'una anècdota molt britànica

Ja sigui a través dels mitjans de comunicació o durant una simple conversa entre amics, probablement no sóc l’únic que darrerament ha escoltat com algú, sense cap mirament, utilitza la generalització per definir qualsevol cosa. Així, per exemple, està de moda parlar d’una classe política corrupta, d’una societat consumista o de tomàquets que no tenen gust de tomàquet. Per descomptat, no ens podem oblidar de la cèlebre frase “Tots els/les homes/dones són iguals!”

Aquest fenomen, que bàsicament consisteix en donar per cert un enunciat universal basant-se únicament en la veritat observada a través d’enunciats particulars, és sens dubte una de les operacions més importants de la ment humana. Sense ànim d’entrar en un debat filosòfic, cosa que seria ficar-me on no em demanen, el que m’agradaria discutir en aquest article és si de vegades aquesta operació té una justificació vàlida quan parlem de societats o cultures. En altres paraules, és possible afirmar que els alemanys són molt constants, que els italians són molt romàntics o que els japonesos són molt ordenats? Personalment crec que no, tot i que considero que les societats ordenen les seves preferències respecte els valors de maneres molt diferents. I això les acaba definint en molt bona mesura.

El problema no és la corrupció, el problema és la (manca de) democràcia

*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.

Fa uns 2400 anys, Plató, en el seu tractat de política i reflexió sobre l'ésser humà La República, ja alertava de les greus conseqüències que podia tenir per la societat que un governant fos corrupte. Segons el filòsof grec, l'abús de poder desembocava en una tirania, que era una de les formes de govern més despreciables i contra la legalitat. L'any 1887, l'historiador britànic Lord Acton, va escriure la cèlebre frase Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely ("el poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament").

A través d'aquests dos exemples, per tant, podem comprovar que la corrupció no és ni molt menys un invent dels últims temps. Malgrat això, en els darrers mesos, dia sí i dia també, les societats catalana i espanyola estan assistint estupefactes a un interminable espectacle de llum i colors relacionat amb el tràfic d'influències, les comissions, la malversació de fons públics o el nepotisme desacomplexat, entre d'altres. S'ha destapat la caixa de Pandora i la sensació és que això no té aturador, almenys a curt termini.