7 de maig 2013

La sala del tron invisible del palau invisible


*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català


Darrerament, són moltes les veus que reclamen l’adaptació de l’ordenament jurídic espanyol a la realitat i al context social del moment. Així doncs, és probable que en els propers mesos veiem canvis substancials en relació a la política d’habitatges o que fins i tot, malgrat les reticències de molts polítics, s’obri la porta a una reforma en profunditat de la Constitució. De fet, la majoria dels sistemes legals que existeixen arreu del planeta –amb excepció de l’islàmic, on el fort component religiós i ideològic fa que els principis siguin pràcticament inamovibles- es caracteritzen per aquesta constant adaptació a les necessitats del moment. El dret, per tant, idealment no hauria d’anar mai per davant de la voluntat dels individus, sinó adequar-se als signes del temps. Els humans tenen unes necessitats que varien constantment i el dret, d’una manera similar a la tecnologia, té la funció de buscar aquells mecanismes que proporcionin la màxima comoditat als individus, a través de la regulació de l’entorn en el qual aquests interactuen. No obstant, si algun sistema es caracteritza per aquesta adaptació i reformulació constant, aquest és sens dubte el Common Law, el màxim exponent del qual es troba a Anglaterra.