Més enllà del resultat final del
referèndum –cosa que no se sabrà fins demà a les 7 del matí
aproximadament, quan totes les paperetes hagin estat recomptades sota la
supervisió d’observadors internacionals- avui Escòcia envia un missatge de
radicalitat democràtica al món. Prenem nota, perquè ho han fet molt bé.
Pels carrers d’Edimburg, per on he pogut
passejar-me durant tot el dia, es respira un clima festiu. A la Royal Mile,
artèria del casc antic de la capital escocesa, hi ha més rebombori del que és
habitual. Desenes de periodistes intenten copsar la última hora posant el focus
informatiu en els verdaders protagonistes de la jornada d’avui: la gent. A la
vora del Parlament Escocès també s’hi congreguen multitud de mitjans de
comunicació: des de Rússia fins a Sud-Àfrica, passant per Iraq. Al mateix temps,
centenars de curiosos –d’entre els quals cal destacar una afluència massiva de
catalans- s’uneixen a la festa. Per cert, és molt sorprenent la cobertura que
els mitjans internacionals ens donen als catalans malgrat que avui som mers
espectadors: creuen que tenim moltes coses en comú i no deixen escapar la oportunitat de preguntar.
