Més enllà del resultat final del
referèndum –cosa que no se sabrà fins demà a les 7 del matí
aproximadament, quan totes les paperetes hagin estat recomptades sota la
supervisió d’observadors internacionals- avui Escòcia envia un missatge de
radicalitat democràtica al món. Prenem nota, perquè ho han fet molt bé.
Pels carrers d’Edimburg, per on he pogut
passejar-me durant tot el dia, es respira un clima festiu. A la Royal Mile,
artèria del casc antic de la capital escocesa, hi ha més rebombori del que és
habitual. Desenes de periodistes intenten copsar la última hora posant el focus
informatiu en els verdaders protagonistes de la jornada d’avui: la gent. A la
vora del Parlament Escocès també s’hi congreguen multitud de mitjans de
comunicació: des de Rússia fins a Sud-Àfrica, passant per Iraq. Al mateix temps,
centenars de curiosos –d’entre els quals cal destacar una afluència massiva de
catalans- s’uneixen a la festa. Per cert, és molt sorprenent la cobertura que
els mitjans internacionals ens donen als catalans malgrat que avui som mers
espectadors: creuen que tenim moltes coses en comú i no deixen escapar la oportunitat de preguntar.
A diferència de les eleccions a les quals
estem acostumats a casa nostra, aquí fer campanya electoral el mateix dia de
les eleccions està permès. Per tant, no és estrany veure membres de Yes Scotland o de Better Together en ple carrer, intentant convèncer els últims
indecisos. Fins i tot, resulta impactant veure com els voluntaris practiquen el
porta a porta, tocant els timbres de les cases, per assegurar-se que no queda
ningú sense votar. La participació es preveu altíssima. Paral·lelament, els que ja tenen decidit el seu vot es
passegen mostrant amb orgull xapes favorables a la independència (YES) o
partidàries de seguir amb la Unió (NO), així com banderes, samarretes i altres
distintius. Cordialitat i esportivitat màxima entre els partidaris d'una i altra opció. També hi ha concerts al carrer, prop de la National Gallery of Scotland. Musica celta i balls tradicionals.
Faldilles de quadres i gaites. La cultura escocesa és indiscutiblement
respectada per tothom, inclosos els més unionistes.
Es tracta d’un dia especial, això és
indubtable, però a jutjar pel que personalment m’esperava, no sembla que 5
milions de persones es juguin el seu futur polític després d’una unió de més de
3 segles. És cert, avui no deixa de ser un dia feiner en què els escocesos
segueixen complint amb les seves habituals obligacions... però no m’explico per
què la majoria són capaços de mantenir el seu posat seriós i impertèrrit en un
dia com avui... Estan decidint sobre la independència, un fet que als catalans
ens està costant sang, suor i llàgrimes. Per què passa això?
La resposta l’he trobat quan he intentat
accedir a un col·legi electoral. Quan els he dit que jo no hi anava per votar,
els responsables m’han mirat com dient: “i què carai hi fots aquí?”. Els
escocesos definitivament no entenen que hi hagi gent que viatgi al seu país per
veure com voten... perquè votar és una cosa normal!
Ara només ens queda esperar els resultats en la que serà una nit llarga-, tot i que la victòria ja l'han aconseguida posant el futur dels escocesos a les seves mans! Molta sort!
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Edimburg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada