*Article publicat a El Jurista, el diari jurídic en català.
**Versión en Castellano
L’èxit rotund de la Via Catalana celebrada el passat 11 de Setembre ha contribuït sens dubte a recol·locar el debat sobre el futur de Catalunya al centre de totes les mirades. Després d’un estiu relativament tranquil, la relació entre Catalunya i Espanya ha entrat novament en estat d’ebullició.
**Versión en Castellano
L’èxit rotund de la Via Catalana celebrada el passat 11 de Setembre ha contribuït sens dubte a recol·locar el debat sobre el futur de Catalunya al centre de totes les mirades. Després d’un estiu relativament tranquil, la relació entre Catalunya i Espanya ha entrat novament en estat d’ebullició.
Bona prova d’això és que la premsa nacional i
internacional s’ha fet ressò d’aquesta qüestió d’una manera àmplia i
transversal. Els principals diaris de l’Estat espanyol ja fa més d’una setmana
que han situat Catalunya a les portades i els articulistes de capçalera cada
dia ens aporten la seva visió al respecte.
Aquest alt tractament mediàtic, juntament
amb una sèrie d’estira-i-arronses entre personatges públics d’un i altre bàndol
–sense oblidar-nos de les discrepàncies diplomàtiques entre Espanya i certes Repúbliques
bàltiques- ha conduït a una radicalització, fent que tertulians i
comentaristes diversos tractin la qüestió amb excessiva vehemència i
abraonament, sovint en detriment de la raó.
Precisament amb ànim d’aportar arguments
jurídicament fonamentats i d’enfocar el debat independentista des d’un punt de
vista acadèmic i rigorós, ha nascut el Col·lectiu
Praga, associació que reuneix una cinquantena de Catedràtics i Professors
de dret de les universitats públiques catalanes.
Tot i que els membres del Col·lectiu tenen
visions políticament plurals, els uneix, tal i com expressa la declaració
constitutiva, “la convicció que el poble de Catalunya pot exercir el dret a
decidir el seu futur polític, sense necessitat de reformar prèviament les
normes de capçalera de l’ordenament jurídic de l’Estat”. En aquest sentit, els
membres del col·lectiu incidiran en l’aportació d’arguments jurídics i
democràtics de pes per contrarestar l’actual situació immobilista de les elits
jurídiques i polítiques de l’Estat espanyol.
Dimecres passat, el col·lectiu va ser
presentat davant dels mitjans de comunicació, en un acte celebrat a la
Universitat de Barcelona. D’aquesta presentació pública en destaca la vocació
de servei al país i a la democràcia en un moment clau per a la història de Catalunya. Els
representants van voler subratllar tanmateix la total independència del
Col·lectiu respecte d’institucions públiques o privades.
Els coordinadors del Col·lectiu Praga són
Josep Maria Vilajosana (Catedràtic de Filosofia del Dret i Degà de la Facultat
de Dret de la Universitat Pompeu Fabra) i Mercè Barceló (Catedràtica de Dret
constitucional de la Universitat de Barcelona). La institució que més membres
aporta al col·lectiu és la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 16
representants.
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Palamós
Palamós
Em grada que es reuneixin i estiguin per l'assumpte, tot i això trobo a faltar mobilitzacions envers l'estat social i tot el que ho envolta. Segur que els desnonaments i les injustícies del dia a dia també tenen cabuda en l'ordenament jurídic actual.
ResponEliminaTota la raó, company. Tot i això, qualsevol iniciativa com aquesta té molt de mèrit en el moment que vivim.
ResponEliminaEstà bé que aquest col·lectiu estigui format per juristes en un moment en què des d'Espanya es limiten a dir que les actuacions de la Generalitat envers el procés sobiranista són completament il·legals.
ResponElimina