Ja comença a ser habitual que des d'Espanya s'estigui menyspreant sistemàticament la llengua catalana. En els darrers mesos s'han produit una sèrie de fets que considero molt alarmants per la nostra llengua:
1) La campanya electoral totalment destructiva de dos partits polítics que, amb l'argument (o excusa) del bilingüisme -que ningú ha negat fins a dia d'avui, que jo sàpiga)- han abusat d'una manera flagrant de la crítica contra la llengua i la cultura catalanes. No entenc la finalitat de buscar fantasmes que no existeixen, d'insinuar que el castellà és una llengua perseguida a Catalunya -quan realment això és més fals que un bitllet de 300€, perquè si surts al carrer, és del tot impossible que no sentis algú parlant, amb tota la llibertat i naturalitat del món, el castellà-, no ho entenc... més enllà de la voluntat de provocar una esquerda que divideixi la societat. I és que, volent separar les dues llengües que conviuen magníficament a Catalunya no fem cap favor a ningú... restar és sempre negatiu!
2) La sentència del Tribunal Suprem espanyol carregant-se el model d'immersió lingüística va suposar un cop molt dur a la feina ben feta per tantíssima gent des de la democràcia. Crec sincerament que anar en contra d'un model contrastadament exitós -avalat per experts lingüistes de tot el món- diu molt poc d'un Tribunal que és la màxima instància jurisdiccional d'aquest Estat... Tornant al que deia abans, és injust i molt poc saludable que es creï una esquerda social entre castellanoparlants i catalanoparlants en aquest país... i aquesta sentència hi contribueix en bona mesura.
Després de parlar-ne amb amics i coneguts, he arribat a la conclusió que sense l'obligatorietat de la llengua catalana en les etapes educatives, ara el català estaria en una situació molt més perillosa: gràcies al model d'immersió, els joves catalans, els nouvinguts, els fills de famílies andaluses, tots, ara som molt més rics lingüísticament, i això és un mèrit molt gran que dignifica aquest model...
3) La última i més recent salvatjada l'ha protagonitzada l'home que aspira -i segons les enquestes, molt seriosament- a presidir el Govern espanyol durant la pròxima legislatura. Mariano Rajoy va dir fa uns dies que poder parlar català al Senat no és propi d'un país normal. Així, tal i com sona. Amb tota naturalitat, com si això sí que fos el més normal del món.
Per posar a tothom breument en situació, aquestes declaracions responen a la fita que es va aconseguir aquesta setmana, consistent en la possibilitat dels senadors de poder parlar en les llengües cooficials de l'Estat espanyol (gallec, català i euskera) a la cambra de representació territorial de l'Estat: el Senat. Una mesura que no hauria d'extranyar a ningú, tenint en compte el paper que juga la Càmara Alta en el Sistema Institucional espanyol...
Com més hi penso, més greus em semblen les declaracions de Rajoy: demostren una gran ignorància. Em sorpren molt que aquest senyor, que tan presumeix d'estimar-se Espanya, no tingui clar encara a hores d'ara, que Espanya no és, precisament, un país normal.
Amb aquesta actitut, no fa més que demostrar un odi terrible cap el seu propi poble, Galícia, cap a Euskadi i com no, cap a Catalunya i qualsevol comunitat que vagi més enllà d'un centralisme que ja està passat de moda. Curiosament, no ha estat igual la seva opinió quan la Unió Europea ha intentat excloure la llengua espanyola de les reunions de certes Institucions, òrgans i comissions tècniques. Llavors sí que ha sabut reclamar, protestar i escombrar cap a casa...
A part de suposar una gran falta de respecte cap als 7,7 milions de persones -catalans i no catalans- que parlen aquesta llengua, l'actitut del senyor Rajoy, paradoxalment, és també una falta de respecte a la Constitució Espanyola, que en els seus tres primers articles propugna valors com la llibertat, garanteix el dret a l'autonimia de les nacionalitats i afirma que "les demés llengües espanyoles seran també oficials".
Voldria fer especialment esment a l'art. 3.3 CE, que diu literalment "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció".
Crec que no cal dir res sobre el respecte i la protecció que va demostrar el passat dimarts el líder popular...
A més, el Sr. Rajoy argumenta que "les llengües serveixen per entendre'ns i no per crear problemes". Quina barbaritat fer creure a la gent que aquest avanç democràtic ha suposat una trava perquè ens entenguem... Escandalós!
També ha afegit que té un cost massa elevat. Concretament són 12.000€, una quantitat molt ridícul comparada amb altres despeses de representació totalment incoherents... A més, els 4 traductors que ho faran possible (2 pel català, 1 per l'euskera i un pel gallec) ja treballaven al Senat, complint altres funcions...
Després de parlar-ne amb amics i coneguts, he arribat a la conclusió que sense l'obligatorietat de la llengua catalana en les etapes educatives, ara el català estaria en una situació molt més perillosa: gràcies al model d'immersió, els joves catalans, els nouvinguts, els fills de famílies andaluses, tots, ara som molt més rics lingüísticament, i això és un mèrit molt gran que dignifica aquest model...
3) La última i més recent salvatjada l'ha protagonitzada l'home que aspira -i segons les enquestes, molt seriosament- a presidir el Govern espanyol durant la pròxima legislatura. Mariano Rajoy va dir fa uns dies que poder parlar català al Senat no és propi d'un país normal. Així, tal i com sona. Amb tota naturalitat, com si això sí que fos el més normal del món.
Per posar a tothom breument en situació, aquestes declaracions responen a la fita que es va aconseguir aquesta setmana, consistent en la possibilitat dels senadors de poder parlar en les llengües cooficials de l'Estat espanyol (gallec, català i euskera) a la cambra de representació territorial de l'Estat: el Senat. Una mesura que no hauria d'extranyar a ningú, tenint en compte el paper que juga la Càmara Alta en el Sistema Institucional espanyol...
Com més hi penso, més greus em semblen les declaracions de Rajoy: demostren una gran ignorància. Em sorpren molt que aquest senyor, que tan presumeix d'estimar-se Espanya, no tingui clar encara a hores d'ara, que Espanya no és, precisament, un país normal.
Amb aquesta actitut, no fa més que demostrar un odi terrible cap el seu propi poble, Galícia, cap a Euskadi i com no, cap a Catalunya i qualsevol comunitat que vagi més enllà d'un centralisme que ja està passat de moda. Curiosament, no ha estat igual la seva opinió quan la Unió Europea ha intentat excloure la llengua espanyola de les reunions de certes Institucions, òrgans i comissions tècniques. Llavors sí que ha sabut reclamar, protestar i escombrar cap a casa...
A part de suposar una gran falta de respecte cap als 7,7 milions de persones -catalans i no catalans- que parlen aquesta llengua, l'actitut del senyor Rajoy, paradoxalment, és també una falta de respecte a la Constitució Espanyola, que en els seus tres primers articles propugna valors com la llibertat, garanteix el dret a l'autonimia de les nacionalitats i afirma que "les demés llengües espanyoles seran també oficials".
Voldria fer especialment esment a l'art. 3.3 CE, que diu literalment "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció".
Crec que no cal dir res sobre el respecte i la protecció que va demostrar el passat dimarts el líder popular...
A més, el Sr. Rajoy argumenta que "les llengües serveixen per entendre'ns i no per crear problemes". Quina barbaritat fer creure a la gent que aquest avanç democràtic ha suposat una trava perquè ens entenguem... Escandalós!
També ha afegit que té un cost massa elevat. Concretament són 12.000€, una quantitat molt ridícul comparada amb altres despeses de representació totalment incoherents... A més, els 4 traductors que ho faran possible (2 pel català, 1 per l'euskera i un pel gallec) ja treballaven al Senat, complint altres funcions...
L'estima i el respecte cap al català, però també cap a totes les llengües del món, que són un tresor de valor incalculable, m'han portar a compartir amb vosaltres la meva opinió sobre aquests fets que han atacat de ple la llengua que parlo des de petit, la llengua dels meus pensaments i la llengua del meu país.
Ja comença a ser hora que els catalans ens defensem d'aquests ridículs atacs a la nostra llibertat d'expressar-nos amb una llengua amb 800 anys d'història. Això és el que ha de passar en un País normal com el nostre! Visca el català!
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Palamós
I Visca Catalunya!
ResponElimina