Quan
arriba el setembre és inevitable haver d’aguantar la típica gentola que es queixa
sistemàticament de tot i de tothom. Aquesta tropa d’éssers menyspreables és bastant fàcil
d’identificar –són els mateixos que afronten cadascun dels cinquanta-dos
dilluns de l’any esbufegant i amb cara d’amargats- i mereix ser combatuda amb
la màxima contundència, perquè el setembre és, sense cap mena de dubte, el
millor mes de tots.
Per
començar, el setembre significa el retorn a la normalitat. La rutina, ens
agradi o no, ens caracteritza com a persones i és en ella on ens hauríem de
sentir més còmodes. Per tant, maleït ploramiques, si ja no t’agradava el que
feies abans de les vacances, és refotudament lògic que t’amarguis quan tornis
de passar-te vint-i-tres dies seguits ajagut a la platja amb una cervesa a la
mà i sense fotre res. Si vols canviar les coses, deixa de queixar-te i mou-te,
plom!
El
setembre és sinònim de tornada a l’escola i això és sempre una notícia molt
destacable. Els campus i casalets d’estiu estan molt bé per tres, quatre o, fins
i tot, cinc setmanes, però quan els nens i nenes s’acosten als tres mesos de
vacances, fins i tot els pares més enginyosos tenen problemes per mantenir-los
entretinguts sense que emprenyin més de compte. No és casualitat, doncs, que el
fenomen del Pokemon Go hagi irromput durant les vacances d’estiu.
Durant
el setembre reobren les universitats, les fàbriques ressusciten i tornen les
corbates al mateix temps que les tronades camises de màniga curta s’endrecen
als armaris d’on mai s’haurien d’haver despenjat; tornen els bons sopars de
sempre, als llocs de sempre i amb els amics de sempre; s’acaba la tonteria i el
postureig d’estiu i es dona la benvinguda a l’asserenada tardor de colors grocs.
Per
últim, i no menys important, durant el mes de setembre la nostra Costa Brava es
deslliura dels seus amables invasors i torna a poder lluir la seva bellesa amb la
màxima esplendor: platges netes, postes de sol de llibre, cales desertes i mar novament
serè. Per mi sempre seràs un mes especial.
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada