Les vacances de Nadal són dies carregats de tradició, ambient festiu i esperança, però també dies per recordar als que ja no hi són; dies per compartir, per fer bons desitjos i per marcar-nos noves metes per les quals lluitar, però també per recordar que no tothom és tan afortunat com nosaltres. Són nombroses les ocasions per reunir-nos al voltant d'una taula amb la família o els amics, però sense oblidar-nos d'aquells que malauradament estan sols o no es poden permetre grans àpats.
M'agrada el Nadal, perquè fa que aflori amb força la il·lusió de tantíssima gent arreu del món, especialment palpable i sincera als ulls dels més petits. Qui més qui menys, aparca per un temps els seus maldecaps quan és Nadal. Sens dubte, són els dies de l'any que no deixen indiferent a pràcticament ningú. Amb més o menys intensitat, tothom viu aquesta època d'una manera especial, trencant, encara que sigui per poc temps, la rutina.
D'altra banda, acabem d'encetar un nou any, el 2012, que segons la teoria i el famós calendari dels Antics Maies, ha de ser precisament l'any en què s'acabi el món. Però no patiu!, tenim temps per preparar-nos i fins i tot, per gaudir d'uns nous Jocs Olímpics (Londres), perquè concretament, la fi del món ha de ser el proper 21 de desembre, així que encara podem fer coses amb les nostres vides, abans que caiguin les voltes celestes, el mar cobreixi la Terra i s'ajunti el cel amb l'infern, amb l'arribada del Judici Final (paraules extretes de la profecia maia).
Bromes a part, està claríssim que ens trobem en una època de canvis. Aquest 2012, igual que l'any que acabem de deixar (en el qual s'han enderrocat diversos règims dictatorials) serà un any carregat de profunds canvis. Sense anar més lluny, actualment estem immersos en el principi d'un canvi polític important a Catalunya i Espanya i també un canvi socioeconòmic encara més rellevant a escala mundial. M'atreviria a predir, amb perspectiva, que els estudiants d'història del segle XXII, parlaran d'aquest període que atravessem com una autèntica Revolució Mundial.
El 2012 haurà de servir perquè països com el nostre recuperin pràctiques econòmiques que creiem ja tenir superades, però a les que haurem de recórrer per recuperar-nos. Tornar de la ciutat cap als pobles, per exemple. És quelcom imperatiu que es produeixi aquest canvi en el context actual. Només així serà possible que els ciutadans acabem influint directament en les grans decisions de futur.
Tanmateix, aquest any que tot just comença ha de servir perquè el conjunt de la societat es transformi, especialment recuperant una sèrie de valors que, com he comentat en moltes ocasions, també estan en una profunda crisi. Em refereixo a valors com l'esforç i el treball, sense els quals és inviable que sortim d'aquesta situació. Aquesta crisi econòmica ha posat de manifest que, com molt bé em va comentar un amic l'altre dia, la força d'aquests principis hauria de ser inversament proporcional a la magnitud de la crisi econòmica: és a dir, a més crisi, més esforç.
Sap greu constatar, en aquest sentit, que precisament en aquesta Espanya que vivim no anem gaire sobrats de tot això. Fa masses anys que massa gent s'ha acostumat a viure en un món fictici, on tot s'hi valia. Potser massa gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Cert. Però el principal problema és que massa gent a viscut a costa dels altres, irresponsablement i aprofitant-se de la situació de bonança. Però això ja s'ha acabat. S'han apagat les llums. Ara toca canviar.
Així doncs, com que no sabem del cert si el món s'acabarà, per si les mosques, canviem-lo!
BON ANY A TOTHOM;)
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Palamós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada