El futbol, joc de tradició centanària, és conegut arreu com l'esport rei, ja que es calcula que és practicat per gairebé un total de 300 milions de persones, repartides per tots i cadascun dels racons del planeta.
Els seus orígens són difosos i ningú sap fixar amb exactitud ni quina és la seva procedència ni tampoc els seus inventors. El més probable, és que sigui fruit d'una evolució paulatina que es va iniciar ja a l'Alta Edat Mitjana, amb pràctiques esportives força allunyades del que ara tots concebim, però que han anat configurant el que és, en l'actualitat, el joc més popular i estès del món.
No obstant, fins ben entrat el segle XIX, aquest esport no va passar a denominar-se futbol. Amb tot, la història ha situat els inicis oficials en un carreró de Londres, el Great Queen Street i concretament, a la taverna FREEMASON'S.
En aquest local anglès, durant un vespre d'octubre de l'any 1863, s'hi va celebrar una important reunió en la qual, a més de crear-se la primera associació (English Football Association), també es van unificar criteris per tal d'establir les primeres normes que regirien el joc.
Hi ha un fet, relacionat amb
el món jurídic, que m'ha cridat l'atenció: l'establiment de la primera normativa formalitzada del futbol va suposar el trencament o l'escissió entre els partidaris de permetre utilitzar les mans en el desenvolupament del joc (escoles defensores de l'actual rugby) i els partidaris d'utilitzar exclusivament les cames i el cap (escoles defensores de l'actual futbol), per les fortes discrepàncies que es van crear entre els dos grups. Res més lluny de l'actual realitat del nostre país, on sembla que algunes de les lleis més importants, s'han de redactar en funció del color polític del Govern. A la taverna londinenca, però, es va arribar a una decisió salomònica, que va suposar el naixement de dos esports ben diferents.
*Aquells amants del futbol i de la història que volgueu aprendre una mica més sobre els orígens del futbol, us recomano que mireu el reportatge que em va enviar un bon amic clicant aquí -> El nacimiento de una pasión. Los orígenes
L'any que vé es compliran 150 anys d'història del futbol modern. Durant aquest temps, l'evolució ha estat implacable i cada vegada més persones l'han practicat, meravellats per jugadors excepcionals com ara Kubala, Di Stefano, Pelé, Cruyff, Platini, Maradona, Zidane, Ronaldinho o Leo Messi. D'altres, simplement l'han viscut com a seguidors dels seus Clubs.
Però aquesta evolució no té límits, ja que el futbol està carregat de sorpreses. Per acabar aquest article, m'agradaria explicar una experiència personal que vaig viure la setmana passada. He de confessar que després de jugar partits gairebé cada cap de setmana des dels 5 anys en diversos equips, mai havia viscut una situació tan surrealista en un terreny de joc: el cas és que en un mateix partit, 4 porters diferents van defensar la porteria del meu equip. Quan vaig arribar a casa, vaig dicidir compartir-ho a través del Twitter. A partir de llavors, diversos curiosos d'aquest apassionant món van començar-me a preguntar com carai és possible que això pogués passar. La resposta va sortir a la llum ahir, dia 31 de gener, en una entrevista al Blog Esport Palamosí i en un article al Diari de Girona.
El futbol no té fronteres!
Els seus orígens són difosos i ningú sap fixar amb exactitud ni quina és la seva procedència ni tampoc els seus inventors. El més probable, és que sigui fruit d'una evolució paulatina que es va iniciar ja a l'Alta Edat Mitjana, amb pràctiques esportives força allunyades del que ara tots concebim, però que han anat configurant el que és, en l'actualitat, el joc més popular i estès del món.
No obstant, fins ben entrat el segle XIX, aquest esport no va passar a denominar-se futbol. Amb tot, la història ha situat els inicis oficials en un carreró de Londres, el Great Queen Street i concretament, a la taverna FREEMASON'S.
En aquest local anglès, durant un vespre d'octubre de l'any 1863, s'hi va celebrar una important reunió en la qual, a més de crear-se la primera associació (English Football Association), també es van unificar criteris per tal d'establir les primeres normes que regirien el joc.
Hi ha un fet, relacionat amb
el món jurídic, que m'ha cridat l'atenció: l'establiment de la primera normativa formalitzada del futbol va suposar el trencament o l'escissió entre els partidaris de permetre utilitzar les mans en el desenvolupament del joc (escoles defensores de l'actual rugby) i els partidaris d'utilitzar exclusivament les cames i el cap (escoles defensores de l'actual futbol), per les fortes discrepàncies que es van crear entre els dos grups. Res més lluny de l'actual realitat del nostre país, on sembla que algunes de les lleis més importants, s'han de redactar en funció del color polític del Govern. A la taverna londinenca, però, es va arribar a una decisió salomònica, que va suposar el naixement de dos esports ben diferents.*Aquells amants del futbol i de la història que volgueu aprendre una mica més sobre els orígens del futbol, us recomano que mireu el reportatge que em va enviar un bon amic clicant aquí -> El nacimiento de una pasión. Los orígenes
L'any que vé es compliran 150 anys d'història del futbol modern. Durant aquest temps, l'evolució ha estat implacable i cada vegada més persones l'han practicat, meravellats per jugadors excepcionals com ara Kubala, Di Stefano, Pelé, Cruyff, Platini, Maradona, Zidane, Ronaldinho o Leo Messi. D'altres, simplement l'han viscut com a seguidors dels seus Clubs.
Però aquesta evolució no té límits, ja que el futbol està carregat de sorpreses. Per acabar aquest article, m'agradaria explicar una experiència personal que vaig viure la setmana passada. He de confessar que després de jugar partits gairebé cada cap de setmana des dels 5 anys en diversos equips, mai havia viscut una situació tan surrealista en un terreny de joc: el cas és que en un mateix partit, 4 porters diferents van defensar la porteria del meu equip. Quan vaig arribar a casa, vaig dicidir compartir-ho a través del Twitter. A partir de llavors, diversos curiosos d'aquest apassionant món van començar-me a preguntar com carai és possible que això pogués passar. La resposta va sortir a la llum ahir, dia 31 de gener, en una entrevista al Blog Esport Palamosí i en un article al Diari de Girona.
El futbol no té fronteres!
JOSEP ROCHÉS RIBAS
Girona
Ei! El freemasons quina gracia, el veig sovint! =) Cosa que faràs tu dins de poc temps!
ResponEliminaMolt bon post.
Salut.